L'APARELL RESPIRATORI I LA RESPIRACIÓ
1. L'APARELL RESPIRATORI HUMÁ.
L’aparell encarregat de
agafar l’oxigen i de treure el diòxid de carboni que es produeix durant la
respiració es l’aparell respiratori humà.
2. PARTS DEL APARELL RESPIRATORI.
L’aparell respiratori esta composat per
diferents òrgans, son:
les fosses nasals, la faringe, la laringe, la tràquea, els dos bronquis i els dos pulmons.
El pulmó dret té tres lòbuls i l'esquerre dos. Cada lòbul presenta centenars de lòbuls secundaris o lobulets.
Els bronquis a l'entrar en els pulmons es ramifiquen apareixent els bronquíols, que es tornen a ramificar entrant cadascun en un lobulet, on al ramificar-se de nou formen els capil·lars bronquials que acaben en els sàculs pulmonars, les parets dels quals presenten expansions globoses cridades alvèols pulmonars. La major part de la superfície interna de les vies respiratòries presenta cèl·lules productores de moc, substància molt viscosa on queden adherides les partícules que porta l'aire i que presenta substàncies antibacterianes i antivíriques.
Amés les fosses nasals, la tràquea, els bronquis i els bronquíols presenten internament cèl·lules ciliades que mouen el moc cap a la faringe d'on per deglució passarà a l'esòfag.
3. LA RESPIRACIÓ EXTERNA DELS HUMANS.
La
reparació externa obté les tres següents etapes:
1. Inspiració: En
ella els músculs intercostals externs es contrauen i pugen
les costelles i l'estèrnum, i el diafragma descendeix. Tot
això augmenta la
capacitat de la caixa toràcica, provocant que
els pulmons es dilatin i entri aire
ric en O2.
2. Intercanvi
de gasos: En
ella l'aire ric en O2 arriba
fins els alvèols pulmonar,
les parets dels quals són tan
fines que permeten l'intercanvi gasós. Com estan
recoberts de
fins capil·lars sanguinis que contenen sang carregada de
CO2 i
pobre en O2,
el CO2 passa
a l'interior dels alvèols i l'O2 passa
a la sang que hi
ha en els capil·lars sanguinis.
3. Expiració: En
ella els músculs intercostals externs es relaxen i les costelles
i
l’estèrnum baixen, i el diafragma ascendeix. Tot això
disminueix la capacitat
de la caixa toràcica, provocant que els
pulmons es contreguin i, per tant, que
4. L'INTERCANVI GASÓS.
Les
característiques de l'intercanvi gasós que es produeix als alvèols pulmonars
són:
1) La sang procedent del cor que
arriba als capil·lars sanguinis que recobreixen els alvèols
pulmonars està plena de diòxid de carboni i te molt poca
quantitat d'oxigen.
2) Al alvèols pulmonars arriba aire del
l'exterior que és ric en oxigen. També arriba diòxid
de carboni procedent
dels capil·lars sanguinis. El
resultat és una barreja de gasos en que
predomina l'oxigen.
3) La distància que hi ha entre els gasos continguts
a l'interior dels alvèols pulmonars i els
gasos continguts a l'interior dels
capil·lars sanguinis és molt
petita, només 0,6 micres i les
parets que els separen són permeables a ells. Degut a això els gasos
poden passar d'uns
als altres. El resultat és que ambdues barreges de gasos
acaben tenint una composició
molt semblant.
4) La sang que surt dels capil·lars sanguinis que
recobreixen els alvèols pulmonars cap
al cor és rica en oxigen i molt pobre en diòxid de
carboni.
5. LA CAPACITAT PULMONAR.
Volum corrent (VC). Es el
volum d'aire que normalment entra en una inspiració o surt en una
expiració. En
els homes és 0,5 litres.
Volum de la reserva
inspiratòria (VRI). És el volum d'aire que entra de més en una inspiració
forçada. En els homes és 3 litres.
Volum de la reserva expiratòria
(VRE). És el volum d'aire que surt de més en una expiració
forçada. En els homes
és 1 litre.
Capacitat vital (CV). És el
volum d'aire que es pot expirar després d'una inspiració forçada.
Equival a la
suma dels tres anterior volums (VC + VRI + VRE = CV). En els homes és 4,5
litres.
Volum residual (VR). És el
volum d'aire que sempre resta a l'interior del pulmons. En els
homes és de 1,5
litres.
Capacitat pulmonar total (CPT). És la
màxima quantitat d'aire que poden acollir els
pulmons. En el home són 6 litres.
7. LES MALALTIES DE L'APARELL RESPIRATORI.
Les principals són:
Insuficiència respiratòria. Disminució de la capacitat pulmonar per a intercanviar gasos.
Pot ser causada pels dipòsits de quitrà del tabac sobre la superfície respiratòria, per asma, per infeccions, etc.
Asma bronquial. Contracció sobtada dels músculs bronquials generalment deguda a una reacció al·lèrgica. Provoca una sensació d'ofec molt desagradable.
Edema pulmonar. Infiltració d'un líquid serós que envaeix l'interior dels pulmons provocant insuficiència respiratòria.
Infart de pulmó. Dolor molt fort al pit provocat per embòlia pulmonar, és a dir per un coàgul que obstrueix un vas que aporta sang als teixits pulmonars.
Malalties infeccioses. Viríques. Les principals són refredat i grip. Bacterianes.
Segons el tram afectat es diferencien les següents malalties: sinusitis, amigdalitis, faringitis, laringitis, bronquitis,pleuritis (pleures),
pulmonia o pneumònia.
A més cal citar la tuberculosi (infecció produïda pel bacil de Koch que dóna lloc a la formació de cavernes en els pulmons) i la tos ferina (tos convulsiva, afecta a lactants i nens petits).
|
|
No hay comentarios:
Publicar un comentario