Aparell respiratori.

L'APARELL RESPIRATORI I LA RESPIRACIÓ

1. L'APARELL RESPIRATORI HUMÁ.

L’aparell encarregat de agafar l’oxigen i de treure el diòxid de carboni que es produeix durant la respiració es l’aparell respiratori humà.

2. PARTS DEL APARELL RESPIRATORI. 

L’aparell respiratori esta composat per diferents òrgans, son:

 les fosses nasals, la faringe, la laringe, la tràquea, els dos bronquis i els dos pulmons. 

El pulmó dret té tres lòbuls i l'esquerre dos. Cada lòbul presenta centenars de lòbuls secundaris o lobulets. 

Els bronquis a l'entrar en els pulmons es ramifiquen apareixent els bronquíols, que es tornen a ramificar entrant cadascun en un lobulet, on al ramificar-se de nou formen els capil·lars bronquials que acaben en els sàculs pulmonars, les parets dels quals presenten expansions globoses cridades alvèols pulmonars. La major part de la superfície interna de les vies respiratòries presenta cèl·lules productores de moc, substància molt viscosa on queden adherides les partícules que porta l'aire i que presenta substàncies antibacterianes i antivíriques. 

Amés les fosses nasals, la tràquea, els bronquis i els bronquíols presenten internament cèl·lules ciliades que mouen el moc cap a la faringe d'on per deglució passarà a l'esòfag.

3. LA RESPIRACIÓ EXTERNA DELS HUMANS. La reparació externa obté les tres següents etapes: 1. Inspiració: En ella els músculs intercostals externs es contrauen i pugen  les costelles i l'estèrnum, i el diafragma descendeix. Tot això augmenta la  capacitat de la caixa toràcica, provocant que els pulmons es dilatin i entri aire  ric en O2. 2. Intercanvi de gasos: En ella l'aire ric en O2 arriba fins els alvèols pulmonar,  les parets dels quals són tan fines que permeten l'intercanvi gasós. Com estan  recoberts de fins capil·lars sanguinis que contenen sang carregada de CO2 i  pobre en O2, el CO2 passa a l'interior dels alvèols i l'O2 passa a la sang que hi  ha en els capil·lars sanguinis. 3. Expiració: En ella els músculs intercostals externs es relaxen i les costelles  i l’estèrnum baixen, i el diafragma ascendeix. Tot  això disminueix la capacitat  de la caixa toràcica, provocant que els pulmons es contreguin i, per tant, que  surti aire ric en CO2. 4. L'INTERCANVI GASÓS.   Les característiques de l'intercanvi gasós que es produeix als alvèols pulmonars són: 1) La sang procedent del cor que arriba als capil·lars sanguinis que recobreixen els alvèols  pulmonars està plena de diòxid de carboni i te molt poca quantitat d'oxigen. 2) Al alvèols pulmonars arriba aire del l'exterior que és ric en oxigen. També arriba diòxid  de carboni procedent dels capil·lars sanguinis. El resultat és una barreja de gasos en que  predomina l'oxigen. 3) La distància que hi ha entre els gasos continguts a l'interior dels alvèols pulmonars i els  gasos continguts a l'interior dels capil·lars sanguinis és molt petita, només 0,6 micres i les   parets que els separen són permeables a ells. Degut a això els gasos poden passar d'uns  als altres. El resultat és que ambdues barreges de gasos acaben tenint una composició  molt semblant. 4) La sang que surt dels capil·lars sanguinis que recobreixen els alvèols pulmonars cap  al cor és rica en oxigen i molt pobre en diòxid de carboni.  5. LA CAPACITAT PULMONAR. Volum corrent (VC). Es el volum d'aire que normalment entra en una inspiració o surt en una expiració. En els homes és 0,5 litres. Volum de la reserva inspiratòria (VRI). És el volum d'aire que entra de més en una inspiració forçada. En els homes és 3 litres. Volum de la reserva expiratòria (VRE). És el volum d'aire que surt de més en una expiració forçada. En els homes és 1 litre. Capacitat vital (CV). És el volum d'aire que es pot expirar després d'una inspiració forçada. Equival a la suma dels tres anterior volums (VC + VRI + VRE = CV). En els homes és 4,5  litres. Volum residual (VR). És el volum d'aire que sempre resta a l'interior del pulmons. En els  homes és de 1,5 litres. Capacitat pulmonar total (CPT). És la màxima quantitat d'aire que poden acollir els pulmons. En el home són 6 litres. 7. LES MALALTIES DE L'APARELL RESPIRATORI.  Les principals són: Insuficiència respiratòria. Disminució de la capacitat pulmonar per a intercanviar gasos.  Pot ser causada pels dipòsits de quitrà del tabac sobre la superfície respiratòria, per asma, per infeccions, etc.  (http://www.youtube.com/watch?v=j6i15r1eJRo)  Asma bronquial. Contracció sobtada dels músculs bronquials generalment deguda a una reacció al·lèrgica. Provoca una sensació d'ofec molt desagradable.  (http://www.youtube.com/watch?v=o5LMYwcTS8o) Edema pulmonar. Infiltració d'un líquid serós que envaeix l'interior dels pulmons provocant  insuficiència respiratòria. (http://www.youtube.com/watch?v=TkIzQtQKATA) (http://www.youtube.com/watch?v=MHciiWyGl5w) Infart de pulmó. Dolor molt fort al pit provocat per embòlia pulmonar, és a dir per un coàgul  que obstrueix un vas que aporta sang als teixits pulmonars. (http://www.youtube.com/watch?v=PIfNpU284no) Malalties infeccioses. Viríques. Les principals són refredat i grip. Bacterianes.  Segons el tram afectat es diferencien les següents malalties: sinusitis, amigdalitis, faringitis, laringitis, bronquitis,pleuritis (pleures),  pulmonia o pneumònia.  A més cal citar la tuberculosi (infecció produïda pel bacil de Koch que dóna lloc a la formació de cavernes en els pulmons) i la tos ferina (tos convulsiva, afecta a lactants i nens petits).