Aquí hem buscat informació sobre 3 aparells on gràcies a ells, es poden fer molts experiments per comprobar l'hipòtesis de la saut de les persones, on són:
- Pulsòmetre
- Cinta de còrre
- I finalment el espiròmetre.
El pulsòmetre és un instrument per mesurar la freqüència cardíaca i consta de dues parts, una, molt semblant a un rellotge, que ens indica les pulsacions que tenim, i l’altra, com un cinturó, que es col·loca just damunt del cor i és la que envia el senyal al rellotge, que ens marca les pulsacions en aquell mateix moment. El pulsòmetre serveix per mesurar la taxa cardíaca en repòs, la progressió de la freqüència dels batecs fins al punt d'esforç màxim i el seu descens durant l'etapa de repòs. Conèixer aquestes oscil·lacions és essencial per determinar no només la forma física inicial d'un individu, sinó també per establir quin és el límit del seu rendiment, així com la capacitat que té per recuperar-se després de la feina.
On el seu funcionament es simple, la banda ajustable es col·loca a l'altura del pit rodejant el cos. El cinturó recull la senyal elèctrica que produeix el batec cardíac i transmet a un rellotge de pulsera que reflexa la taxa cardíaca en una pantalla digital.
Parlant sobre els seus anteccedents històrics podem dir que els primers pulsòmetres inventats van ser caixes amb un joc de cables que s’adjuntaven al pit. Al 1977 va ser inventat el pulsòmetre sense fil com a mitjà de
formació per a l'equip de Cross Country Ski Nacional Finlandesa. El pulsòmetre es va convertir en un concepte popular en els cercles atlètics a mitjans dels anys 80, per això, es van vendre una gran quantitat cap a l’any 1983.
La cinta de córrer és una màquina per córrer o caminar en un espai interior. Serveix perquè nosaltres els humans fem exercici cardiovascular que beneficia la nostra salut.
La màquina posseeix una plataforma mòbil amb una cinta transportadora ampla i un motor elèctric o un volant d'inèrcia . La cinta d'un compost tou tipus goma està armada formant una banda contínua , la mateixa es desplaça sobre corrons cap enrere , permetent a la persona caminar o córrer a una velocitat igual a la del desplaçament de la cinta . La velocitat en què la cinta es desplaça és el ritme de caminar o córrer . Per tant , la velocitat de córrer pot ser controlada o mesura . Les màquines més complexes i d'alta resistència són conduïdes per un motor (normalment un motor elèctric) .
Les versions més simples , de menys pes i més barates resisteixen passivament el moviment, movent-se només quan el caminant empeny la cinta amb els peus, acció que és possible gràcies al lleuger angle d'inclinació de la plataforma , que en alguns casos es pot ajustar (manualment o amb un petit servo) , variant l'esforç requerit . Aquestes versions més senzilles (sense motor) són conegudes com "cintes ergométriques manuals.
Al 1952 es va inventar la primera cinta de córrer, pel Dr Robert Bruce Wayne i Quinton, a la universitat de Washington. Va ser dissenyada per diagnosticar malalties del cor i de pulmó. Al 1968, el Dr Kenneth Cooper va investigar sobre els beneficis de l'exercici aeròbic que, va proporcionar un argument mèdic per donar suport al desenvolupament comercial de la cinta de córrer. Finalment, es van posar cintes de córrer als gimnasos per fer exercici, com es fa actualment per la salut de tothom.
I finalment el espiròmetre, on en tecnologia vam construir un. I per això vam crear una memòria tècnica, on la teniu a continuació.
Hola,
nosaltres som alumnes del Ins Montgros de 3r d'ESO on som un grup
cooperatiu composat per:
-
Enric Cano
-
Marc Muñoz
-
Josep Solé
-
Mati Cano
El
nostre motiu / necessitat per fer aquest espiròmetre es perque el
nostre professor de tecnologia ens va proposar de fer-ho ; ja que
esta relacionat en el metode cièntific i en el aparell respiratori;
com a projecte d'aquests trimestre.
Aquí vam buscar
informació sobre el espirometre, ja que per començar a crear un
projecte abans ens hem d'informar d'alló mateix.
On en aquest cas ens
hem informat amb fonts escrites d'internet, on hem pogut trobar aixó.
Un
espiròmetre és un aparell per mesurar el volum d'aire inspirat i
expiratpels pulmons. Es tracta d'un transductor de pressió
diferencial de precisió per als mesuraments de les taxes de flux de
respiració. El espiròmetre registra la quantitat d'aire i la
velocitat de l'aire que es respira dins i fora durant un període
especificat.
Actualment
els pulsòmetres son portàtil i més facils d'utilitzar, ja que el
connectes amb un ordinador, i quan troba una mostra, l'ordinador
mateix ja fa els càlculs per calcular la capacitat pulmonal de la
persona determinada, o simplement ya porten una memòria informatica
comprimida en el aspiròmetre mateix.
El espiròmetre funciona en el mateix principi que el mesurador de gas. Un pot de refresc s'uneix generalment per absorbir diòxid de carboni i una traça quimògraf es produeix per registrar els canvis en el volum total de gas. A partir d'això, la capacitat vital, el volum corrent, la freqüència respiratòria i la taxa de ventilació es poden calcular. A partir de la disminució general en el gràfic, el consum d'oxigen també es pot mesurar.
Espiròmetre també és un dels equips utilitzats per a les proves bàsiques de funció pulmonar. És útil com una prova preliminar de la condició de salut dels pulmons del pacient. Malalties pulmonars, com l'asma, la bronquitis i l'emfisema poden ser detactades de les proves i buscar-hi imediatament una solució. A més, sovint s'utilitza per trobar la causa de la manca d'aire, avaluar els efectes dels contaminants sobre la funció pulmonar, l'efecte de la medicació, i els avanços per al tractament de malalties, on gracies al espirometre les podem prevenir.
Parlant
sobre la seva història podem
dir que el primer intent de mesurar de volums pulmonals va ser per el
període 129 – 200 anys despres de crist, quan Galé, metge filòsof
greg, va començar a iniciar experiments en la ventilació
volumètrica dels humans. El seu experiment feia que un nen respirés
dins i fora d'una bofeta descobrint el volum que entrava amb cada
respiració no variava .
Més tard
en el 1681, Giovanni Alfonos Borelli va tractar de mesurar el volum
d'aire inspirat en una respiració, aspirant una columna d'aigua en
un tub cilíndric i medint el volum d'aire desplaçat per l'aigua, es
a dir, com no varía la capaccitat pulmonal, va tractar de mesurar el
seu volum per la força i la durada de una bufada. En aquest
experiment, Boreli es va tapar el nas per evitar que inspira o
expirar aire dels seus pulmons, millorant la precisió dels
resultats. On
aquesta simple tècnica, en aquest projecte l'hem utilitzat
nosaltres, ja que es fàcil de construir.
L'intent per determinar els
volums pulmonars va ser iniciat per Davy a principis del segle XIX
amb el mesurament residual utilitzant una tècnica de dilució del
gas d'hidrogen. No obstant això, l'origen pràctic prové dels
treballs de John Hutchinson el 1844 on va desarrollar més el
aspirometre utilitzant el terme de la capacitat vital expiratòria.
Ademes
vem veure que hi ha una gran varietat de pulsòmetres, on a
continuació els nombrarem:
Espiròmetre
bàsic.
El espiròmetre està
especialment dissenyat per millorar
el funcionament d'un dels
pulmons.
Pletismografía
corporal total
Aquest
tipus de espiròmetre dóna un mesurament més
precisa dels
components dels volums
pulmonars en comparació amb altres
espiròmetres
convencionals.
Una persona que està tancat en un petit espai quan es pren la
mesura.
PNEUMOTACÒMETRE
Aquest
espiròmetre mesura la taxa de flux dels gasos mitjançant la
detecció de diferències de
pressió a través de la malla fina. Un
avantatge d'aquest espiròmetre és que el tema objecte
de la recerca
es pot respirar aire fresc durant l'experiment.
MESURADOR
DE FLUX MÀXIM
Aquest
dispositiu és útil per mesurar la capacitat d'una persona exhala
aire.
ESPIRÒMETRE
WINDMILL
Tipus
Windmill espiròmetre és també conegut com Spiropet espiròmetre.
S'utilitza
especialment per a la mesura de la capacitat vital forçada
sense necessitat d'utilitzar aigua i
té àmplies mesuraments que van
des de 1000 ml a 7000 ml. És més portable i més lleuger en
comparació amb el tipus tradicional espiròmetre tanc d'aigua.
Aquest espiròmetre ha de ser
en posició horitzontal mentre estigui
prenent mesures causa de la presència del disc giratori.
ESPIRÒMETRE
INCLINACIÓ COMPENSADA
Inclinació
compensada tipus espiròmetre també conegut com l'espiròmetre AME
EVOLVE.
Aquest nou espiròmetre es fa horitzontalment mentre està
prenent mesures, però si el pacient
s'inclini massa cap endavant o
cap enrere de detecció 3D d'inclinació del espiròmetre
compensa i
s'indica la posició del pacient.
ESPIRÒMETRE ELECTRÒNIC
Espiròmetres
electrònics han estat desenvolupats per calcular les taxes de flux
d'aire en un
canal sense necessitat de malles fines o peces mòbils.
Operen mitjançant el mesurament de
la velocitat del flux d'aire amb
tècniques com ara transductors d'ultrasons, o mitjançant el
mesurament de diferència de pressió al canal. Aquests espiròmetres
tenen una major
precisió mitjançant l'eliminació d'errors i
l'impuls de resistència associats amb les peces
mòbils, com ara
molins de vent o vàlvules de flux per a la mesura de flux. També
permeten una
millor higiene entre els pacients, permetent canals de
flux d'aire totalment sol ús.
CREAR I DISSENYAR.
Aquí vam pensar ideas
per una millor construcció i finalització del producte. On va fer
dibuixos a má alçada, on no hem pogut escanejar tots per problemes
de grup.
Encara així si que hem
pogut escanejar el principal, la idea que hem tingut per aquests
projecte.
On aquí tenim un croquis
per tindre una guia per construir el nostre pulsòmetre.
Aquí hem pensat tot lo
que teníem i necessitabem previàment. On hem arribat a una
conclussió d'aquets dos punts molt importants.
- Material necessari.
- Eines necessaries.
On a continuació ho
tenim:
Càlculs i factura.
On nosaltres vam tindre
que afagir diners per poder obtenir-los. On hem fet una “factura”
dient tot el pressupost que ens hem gastat en aquest projecte.
On la majoría són
reciclables, com la fullola, la galleda i la pintura on no ens hem
gastat prous calers. Només vam tindre que comprar:
FACTURA.
Cànula
---------------------------> 10 cèntims
Fil ferro
---------------------------> 3 € +
Tornills
----------------------------------> 1 €
Total
de: 4,10 €
On finalment les eines
que hem utilitzat i són necessàries són:
Primerament
vam intentar crear el aspirometre en un cubell de roba bruta, on va
ser un fracas, ja que el seu grau de profunditat no era suficient
grau de profunditat.
Despres
vem utilitzar una galleda per fregar on, primer de tot, per poder
treballar comodament vam tindre netejar la galleda. Ja que tenia una
mica bastanta bruticía.
A
continuació vam veure que l'ampolla no entraba en lo que abans
funcionaba per escòrre el pal de fregar. Llavors ho vam tallar.
Tot
seguit vam fer li
vam fer un forat a la part superior de l’ampolla, on aniria el tap.
Per subjectar la cànula ja que la cànula tenia un fil ferro amb
forma de ganxo per on el passarem per el forat .
Seguidament
vam tallar el fil ferro i vam pensar primerament tallar-los de 5 cm
de longitud.
Després
vam veure que l’ampolla tenia molta capacitat i nosaltres teníem
molt d’oxigen i vam decidir tallar els fil ferros mes llargs per
així no haver de omplir tant la galleda i així cabre mes aigua de
l’ampolla i sobretot perqué no es veses.
A
continuació vam enganxar els fil ferros al anterior que vam tallar
de la galleda, per així poder subjectar-lo a la galleda ja que te
uns cantes en forma de ancla.
Y
finalment la Mati va fer la proba, la qual funcionava però vam veure
que tenia mes oxigen i la galleda basava. I vam treure la conclusió
de fer els fil ferros mes llargs i així hi hauria mes capacitat
d’aigua.
Despres
del nostre fracas vam pensar de fer algú perque l'ampolla es quedés
quieta al hora de bufá per això vam ficar fil ferro per l'ampolla
per poder-se'n sustenir-se millor, Pero el nostre “experiment” no
va funcionar.
A
continuació, vam pintar la fullola i li vam enganxar un tros de
fusta amb un tornill per fer que la cànula s’aguantés sola i a
l’hora de bufar no subjectar-la amb les mans.
Despres
vam dibuixar l'escala de la garrfa d'aigua, gracies que el professor
de tecnologia ens va deixar una empolla de 0,5 L amb la seva escala
per fer-la. On a continuació van enganxar-la a a l'ampolla i ademes
afagint-li celo perque si es mollés no es mollés.
Tot
seguit vam pensar que quedaría millor si tingués alguna superfície,
llavors vam llima una fullola i la vam pintar. Despres li vam
enganxar un tros de fusta amb un tornill per fer que la cànula
s’aguantés sola i a l’hora de bufar y no subjectar-la amb les
mans.
On
finalment vam fer una prova i funciona a la perfecció, sol que al
final l'ampolla no es queda quieta per ella sola.
Nosaltres, per anar bé
en aquest projecte hem fet un diari de treball on ens avalúem cada
día en lo que hem fet. Així vam pensar que aumentaríem el ritme ya
que sol vam tindre dos classes per contruir-lo.
El
primer día.
En el primer día, el
professor ens va presentar el projecte d'aquests trimestre, on es
feia en grups cooperatius de 4 on el tutor abans ja había creat,
dient-nos el que teníem que fer i diferents formes per dur a terme,
que necessitaríem i més.
Llavors ens va dir que
pensessim més ideas per la creacció del producte final, on el
nostre grup va donar l'idea del cubell de fregar i de fer-ho en fil
ferro. On aquell día els vam representar en uns dibuixos, pero per
llàstima no els hem escanajat.
El
segon día
En el segon día vam
començar a fer croquis del nostre espiròmetre, a buscar materials
reciclats a l'aula, a organitzar-nos de quí porta cada material i
buscar la informació del espiròmetre per la memòria tècnica.
El tercer día.
El tercer día va ser
vaga, on vam perdre una sesió de taller. On tots els grups li va
perjudicar molt, menys els que es van quedar en aquell día.
El quart día.
Ja que vam perdre un día
de taller, nosaltres per la nostre compte vam quedar. I vam anar
provant diferents maneres perque l'ampolla s'aguantés sol i vam
decidir que era millor agafar una ampolla de una capacitat de 6,25 L
ja que ningú creiem que podría superar els 6.
El
cinqué día.
Vam començar la memòria
tècnica i la vam avançar molt. Ademes per la tarda vam tornar a
quedar i la vam acabar de construir. On despres vam comprovar si
funcionaba. Pero necessitabam fer uns petits retocs. On el día
següent els vam acabar i vam finalitzar la memòria tècnica.
Nosaltres hem tingut
bastants problemes el llarg del projecte com aquests:
- Al principi ho volíem fer amb un cubell on es fica la roba bruta, on va ser un fracás ya que no tenía un grau de profunditat molt alt i ho vam tornar a repetir.
- Després vam veure que en la galleda de fregar, amb la part interior on s'escòrre l'aigua del pal de fregar, quan ompliem l'aigua fins a dalt, l'aigua bassava. Llavors vam tindre de trencar la part més estreta, per veure si així funcionava pero no. Per això, ho vam fer en fil ferro.
- Un día vam fer una comprovacció, on els fil ferros eran molt curts i l'aigua vessaba igualment on els vam tindre de fer 10 centímetres més llargs.
Ara, ya funciona
perfectament. On hem observat que ya no es vassa i que el seu
funcionament es correcte.
Sol que podríem millorar
que:
- L'ampolla es s'aguantés sense l'ajuda de ningú.
- I fer els fils ferros encara més llargs perque sino l'aigua hagues pogut vessar, ya que anava 10 cm que quedaven buits.
En conclussió el
projecte ens ha agradat, ja que podem calcular la nostre capaccitat
pulmonal fàcilment. On trambé hem tret la conclussió que aquests
sensills metòdes eren els que s'utilitzaven segles passats on això
ens ha tret la curiositat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario