Aparells de les consants vitals.

Aquí hem buscat informació sobre 3 aparells on  gràcies a ells, es poden fer molts experiments per comprobar l'hipòtesis de la saut de les persones, on són:

- Pulsòmetre
- Cinta de còrre
- I finalment el espiròmetre. 


El pulsòmetre és un instrument per mesurar la freqüència cardíaca i consta de dues parts, una, molt semblant a un rellotge, que ens indica les pulsacions que tenim, i l’altra, com un cinturó, que es col·loca just damunt del cor i és la que envia el senyal al rellotge, que ens marca les pulsacions en aquell mateix moment. El pulsòmetre serveix per mesurar la taxa cardíaca en repòs, la progressió de la freqüència dels batecs fins al punt d'esforç màxim i el seu descens durant l'etapa de repòs. Conèixer aquestes oscil·lacions és essencial per determinar no només la forma física inicial d'un individu, sinó també per establir quin és el límit del seu rendiment, així com la capacitat que té per recuperar-se després de la feina.

On el seu funcionament es simple, la banda ajustable es col·loca a l'altura del pit rodejant el cos. El cinturó recull la senyal elèctrica que produeix el batec cardíac i transmet a un rellotge de pulsera que reflexa la taxa cardíaca en una pantalla digital.

Parlant sobre els seus anteccedents històrics podem dir que els primers pulsòmetres inventats van ser caixes amb un joc de cables que s’adjuntaven al pit. Al 1977 va ser inventat el pulsòmetre sense fil com a mitjà de
formació per a l'equip de Cross Country Ski Nacional Finlandesa. El pulsòmetre es va convertir en un concepte popular en els cercles atlètics a mitjans dels anys 80, per això, es van vendre una gran quantitat cap a l’any 1983.


La cinta de córrer és una màquina per córrer o caminar en un espai interior. Serveix perquè nosaltres els humans fem exercici cardiovascular que beneficia la nostra salut.

La màquina posseeix una plataforma mòbil amb una cinta transportadora ampla i un motor elèctric o un volant d'inèrcia . La cinta d'un compost tou tipus goma està armada formant una banda contínua , la mateixa es desplaça sobre corrons cap enrere , permetent a la persona caminar o córrer a una velocitat igual a la del desplaçament de la cinta . La velocitat en què la cinta es desplaça és el ritme de caminar o córrer . Per tant , la velocitat de córrer pot ser controlada o mesura . Les màquines més complexes i d'alta resistència són conduïdes per un motor (normalment un motor elèctric) .

Les versions més simples , de menys pes i més barates resisteixen passivament el moviment, movent-se només quan el caminant empeny la cinta amb els peus, acció que és possible gràcies al lleuger angle d'inclinació de la plataforma , que en alguns casos es pot ajustar (manualment o amb un petit servo) , variant l'esforç requerit . Aquestes versions més senzilles (sense motor) són conegudes com "cintes ergométriques manuals.

Al 1952 es va inventar la primera cinta de córrer, pel Dr Robert Bruce Wayne i Quinton, a la universitat de Washington. Va ser dissenyada per diagnosticar malalties del cor i de pulmó. Al 1968, el Dr Kenneth Cooper va investigar sobre els beneficis de l'exercici aeròbic que, va proporcionar un argument mèdic per donar suport al desenvolupament comercial de la cinta de córrer. Finalment, es van posar cintes de córrer als gimnasos per fer exercici, com es fa actualment per la salut de tothom.

I finalment el espiròmetre, on en tecnologia vam construir un. I per això vam crear una memòria tècnica, on la teniu a continuació. 

Hola, nosaltres som alumnes del Ins Montgros de 3r d'ESO on som un grup cooperatiu composat per:

- Enric Cano

- Marc Muñoz

- Josep Solé

- Mati Cano

El nostre motiu / necessitat per fer aquest espiròmetre es perque el nostre professor de tecnologia ens va proposar de fer-ho ; ja que esta relacionat en el metode cièntific i en el aparell respiratori; com a projecte d'aquests trimestre. 

Aquí vam buscar informació sobre el espirometre, ja que per començar a crear un projecte abans ens hem d'informar d'alló mateix.

On en aquest cas ens hem informat amb fonts escrites d'internet, on hem pogut trobar aixó. 

Un espiròmetre és un aparell per mesurar el volum d'aire inspirat i expiratpels pulmons. Es tracta d'un transductor de pressió diferencial de precisió per als mesuraments de les taxes de flux de respiració. El espiròmetre registra la quantitat d'aire i la velocitat de l'aire que es respira dins i fora durant un període especificat.

Actualment els pulsòmetres son portàtil i més facils d'utilitzar, ja que el connectes amb un ordinador, i quan troba una mostra, l'ordinador mateix ja fa els càlculs per calcular la capacitat pulmonal de la persona determinada, o simplement ya porten una memòria informatica comprimida en el aspiròmetre mateix.  

El espiròmetre funciona en el mateix principi que el mesurador de gas. Un pot de refresc s'uneix generalment per absorbir diòxid de carboni i una traça quimògraf es produeix per registrar els canvis en el volum total de gas. A partir d'això, la capacitat vital, el volum corrent, la freqüència respiratòria i la taxa de ventilació es poden calcular. A partir de la disminució general en el gràfic, el consum d'oxigen també es pot mesurar.

Espiròmetre també és un dels equips utilitzats per a les proves bàsiques de funció pulmonar. És útil com una prova preliminar de la condició de salut dels pulmons del pacient. Malalties pulmonars, com l'asma, la bronquitis i l'emfisema poden ser detactades de les proves i buscar-hi imediatament una solució. A més, sovint s'utilitza per trobar la causa de la manca d'aire, avaluar els efectes dels contaminants sobre la funció pulmonar, l'efecte de la medicació, i els avanços per al tractament de malalties, on gracies al espirometre les podem prevenir.

Parlant sobre la seva història podem dir que el primer intent de mesurar de volums pulmonals va ser per el període 129 – 200 anys despres de crist, quan Galé, metge filòsof greg, va començar a iniciar experiments en la ventilació volumètrica dels humans. El seu experiment feia que un nen respirés dins i fora d'una bofeta descobrint el volum que entrava amb cada respiració no variava .

Més tard en el 1681, Giovanni Alfonos Borelli va tractar de mesurar el volum d'aire inspirat en una respiració, aspirant una columna d'aigua en un tub cilíndric i medint el volum d'aire desplaçat per l'aigua, es a dir, com no varía la capaccitat pulmonal, va tractar de mesurar el seu volum per la força i la durada de una bufada. En aquest experiment, Boreli es va tapar el nas per evitar que inspira o expirar aire dels seus pulmons, millorant la precisió dels resultats. On aquesta simple tècnica, en aquest projecte l'hem utilitzat nosaltres, ja que es fàcil de construir.

L'intent per determinar els volums pulmonars va ser iniciat per Davy a principis del segle XIX amb el mesurament residual utilitzant una tècnica de dilució del gas d'hidrogen. No obstant això, l'origen pràctic prové dels treballs de John Hutchinson el 1844 on va desarrollar més el aspirometre utilitzant el terme de la capacitat vital expiratòria.

Ademes vem veure que hi ha una gran varietat de pulsòmetres, on a continuació els nombrarem:

Espiròmetre bàsic.

El espiròmetre està especialment dissenyat per millorar 

el funcionament d'un dels pulmons.

Pletismografía corporal total

Aquest tipus de espiròmetre dóna un mesurament més 

precisa dels components dels volums 

pulmonars en comparació amb altres espiròmetres 

convencionals. Una persona que està tancat en un petit espai quan es pren la mesura.

PNEUMOTACÒMETRE 

Aquest espiròmetre mesura la taxa de flux dels gasos mitjançant la detecció de diferències de 

pressió a través de la malla fina. Un avantatge d'aquest espiròmetre és que el tema objecte 

de la recerca es pot respirar aire fresc durant l'experiment.

MESURADOR DE FLUX MÀXIM

Aquest dispositiu és útil per mesurar la capacitat d'una persona exhala aire.

ESPIRÒMETRE WINDMILL

Tipus Windmill espiròmetre és també conegut com Spiropet espiròmetre. S'utilitza 

especialment per a la mesura de la capacitat vital forçada sense necessitat d'utilitzar aigua i 

té àmplies mesuraments que van des de 1000 ml a 7000 ml. És més portable i més lleuger en 

comparació amb el tipus tradicional espiròmetre tanc d'aigua. Aquest espiròmetre ha de ser 

en posició horitzontal mentre estigui prenent mesures causa de la presència del disc giratori.

ESPIRÒMETRE INCLINACIÓ COMPENSADA

Inclinació compensada tipus espiròmetre també conegut com l'espiròmetre AME EVOLVE. 

Aquest nou espiròmetre es fa horitzontalment mentre està prenent mesures, però si el pacient 

s'inclini massa cap endavant o cap enrere de detecció 3D d'inclinació del espiròmetre 

compensa i s'indica la posició del pacient.

ESPIRÒMETRE ELECTRÒNIC

Espiròmetres electrònics han estat desenvolupats per calcular les taxes de flux d'aire en un 

canal sense necessitat de malles fines o peces mòbils. Operen mitjançant el mesurament de 

la velocitat del flux d'aire amb tècniques com ara transductors d'ultrasons, o mitjançant el 

mesurament de diferència de pressió al canal. Aquests espiròmetres tenen una major 

precisió mitjançant l'eliminació d'errors i l'impuls de resistència associats amb les peces 

mòbils, com ara molins de vent o vàlvules de flux per a la mesura de flux. També permeten una 

millor higiene entre els pacients, permetent canals de flux d'aire totalment sol ús.

CREAR I DISSENYAR.

Aquí vam pensar ideas per una millor construcció i finalització del producte. On va fer dibuixos a má alçada, on no hem pogut escanejar tots per problemes de grup.

Encara així si que hem pogut escanejar el principal, la idea que hem tingut per aquests projecte.

On aquí tenim un croquis per tindre una guia per construir el nostre pulsòmetre.

Aquí hem pensat tot lo que teníem i necessitabem previàment. On hem arribat a una conclussió d'aquets dos punts molt importants.

• Material necessari.
• Eines necessaries.

On a continuació ho tenim:

Càlculs i factura.

On nosaltres vam tindre que afagir diners per poder obtenir-los. On hem fet una “factura” dient tot el pressupost que ens hem gastat en aquest projecte.

On la majoría són reciclables, com la fullola, la galleda i la pintura on no ens hem gastat prous calers. Només vam tindre que comprar:

FACTURA.

Cànula ---------------------------> 10 cèntims

Fil ferro ---------------------------> 3 € +

Tornills ----------------------------------> 1 €

Total de: 4,10 €

On finalment les eines que hem utilitzat i són necessàries són:

Primerament vam intentar crear el aspirometre en un cubell de roba bruta, on va ser un fracas, ja que el seu grau de profunditat no era suficient grau de profunditat.

Despres vem utilitzar una galleda per fregar on, primer de tot, per poder treballar comodament vam tindre netejar la galleda. Ja que tenia una mica bastanta bruticía.

A continuació vam veure que l'ampolla no entraba en lo que abans funcionaba per escòrre el pal de fregar. Llavors ho vam tallar. 

Tot seguit vam fer li vam fer un forat a la part superior de l’ampolla, on aniria el tap. Per subjectar la cànula ja que la cànula tenia un fil ferro amb forma de ganxo per on el passarem per el forat .

Seguidament vam tallar el fil ferro i vam pensar primerament tallar-los de 5 cm de longitud.

Després vam veure que l’ampolla tenia molta capacitat i nosaltres teníem molt d’oxigen i vam decidir tallar els fil ferros mes llargs per així no haver de omplir tant la galleda i així cabre mes aigua de l’ampolla i sobretot perqué no es veses.

A continuació vam enganxar els fil ferros al anterior que vam tallar de la galleda, per així poder subjectar-lo a la galleda ja que te uns cantes en forma de ancla. 

Y finalment la Mati va fer la proba, la qual funcionava però vam veure que tenia mes oxigen i la galleda basava. I vam treure la conclusió de fer els fil ferros mes llargs i així hi hauria mes capacitat d’aigua.

Despres del nostre fracas vam pensar de fer algú perque l'ampolla es quedés quieta al hora de bufá per això vam ficar fil ferro per l'ampolla per poder-se'n sustenir-se millor, Pero el nostre “experiment” no va funcionar.

A continuació, vam pintar la fullola i li vam enganxar un tros de fusta amb un tornill per fer que la cànula s’aguantés sola i a l’hora de bufar no subjectar-la amb les mans.

Despres vam dibuixar l'escala de la garrfa d'aigua, gracies que el professor de tecnologia ens va deixar una empolla de 0,5 L amb la seva escala per fer-la. On a continuació van enganxar-la a a l'ampolla i ademes afagint-li celo perque si es mollés no es mollés.

Tot seguit vam pensar que quedaría millor si tingués alguna superfície, llavors vam llima una fullola i la vam pintar. Despres li vam enganxar un tros de fusta amb un tornill per fer que la cànula s’aguantés sola i a l’hora de bufar y no subjectar-la amb les mans.

On finalment vam fer una prova i funciona a la perfecció, sol que al final l'ampolla no es queda quieta per ella sola.

Nosaltres, per anar bé en aquest projecte hem fet un diari de treball on ens avalúem cada día en lo que hem fet. Així vam pensar que aumentaríem el ritme ya que sol vam tindre dos classes per contruir-lo.

El primer día.

En el primer día, el professor ens va presentar el projecte d'aquests trimestre, on es feia en grups cooperatius de 4 on el tutor abans ja había creat, dient-nos el que teníem que fer i diferents formes per dur a terme, que necessitaríem i més.

Llavors ens va dir que pensessim més ideas per la creacció del producte final, on el nostre grup va donar l'idea del cubell de fregar i de fer-ho en fil ferro. On aquell día els vam representar en uns dibuixos, pero per llàstima no els hem escanajat.

El segon día

En el segon día vam començar a fer croquis del nostre espiròmetre, a buscar materials reciclats a l'aula, a organitzar-nos de quí porta cada material i buscar la informació del espiròmetre per la memòria tècnica.

El tercer día.

El tercer día va ser vaga, on vam perdre una sesió de taller. On tots els grups li va perjudicar molt, menys els que es van quedar en aquell día.

El quart día.

Ja que vam perdre un día de taller, nosaltres per la nostre compte vam quedar. I vam anar provant diferents maneres perque l'ampolla s'aguantés sol i vam decidir que era millor agafar una ampolla de una capacitat de 6,25 L ja que ningú creiem que podría superar els 6.

El cinqué día.

Vam començar la memòria tècnica i la vam avançar molt. Ademes per la tarda vam tornar a quedar i la vam acabar de construir. On despres vam comprovar si funcionaba. Pero necessitabam fer uns petits retocs. On el día següent els vam acabar i vam finalitzar la memòria tècnica.

Nosaltres hem tingut bastants problemes el llarg del projecte com aquests:

• Al principi ho volíem fer amb un cubell on es fica la roba bruta, on va ser un fracás ya que no tenía un grau de profunditat molt alt i ho vam tornar a repetir.                                         
• Després vam veure que en la galleda de fregar, amb la part interior on s'escòrre l'aigua del pal de fregar, quan ompliem l'aigua fins a dalt, l'aigua bassava. Llavors vam tindre de trencar la part més estreta, per veure si així funcionava pero no. Per això, ho vam fer en fil ferro.
• Un día vam fer una comprovacció, on els fil ferros eran molt curts i l'aigua vessaba igualment on els vam tindre de fer 10 centímetres més llargs.

Ara, ya funciona perfectament. On hem observat que ya no es vassa i que el seu funcionament es correcte.

Sol que podríem millorar que:

• L'ampolla es s'aguantés sense l'ajuda de ningú.
• I fer els fils ferros encara més llargs perque sino l'aigua hagues pogut vessar, ya que anava 10 cm que quedaven buits.

En conclussió el projecte ens ha agradat, ja que podem calcular la nostre capaccitat pulmonal fàcilment. On trambé hem tret la conclussió que aquests sensills metòdes eren els que s'utilitzaven segles passats on això ens ha tret la curiositat.